La demarcació de Girona compta amb un teixit empresarial sòlid, diversificat i amb una clara capacitat de resistència. Les petites i mitjanes empreses (pimes) representen la columna vertebral de l’economia gironina, tant en generació d’ocupació com en dinamització territorial.

Segons dades recents, les pimes concentren prop del 75% de l’ocupació a la província de Girona, amb milers d’empreses actives repartides entre sectors estratègics com la indústria alimentària, el turisme, el comerç, els serveis empresarials i la logística. A més, diversos informes econòmics assenyalen que les pimes gironines presenten nivells de rendibilitat lleugerament superiors a la mitjana catalana, així com un grau d’endeutament contingut.

Aquestes xifres confirmen una realitat: el teixit empresarial gironí és fort. Però això no vol dir que no afronti reptes estructurals de gran magnitud.

El gran repte: la productivitat

Diversos experts, entre ells representants del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Girona, coincideixen a assenyalar la productivitat com el principal desafiament de l’economia gironina. Tot i el creixement i la solidesa empresarial, el valor afegit per treballador encara es manté per sota de la mitjana europea.

Aquest fenomen no és exclusiu de Girona, però té implicacions directes per al territori:

• Limita la capacitat de créixer en valor, no només en volum.

• Dificulta l’atracció i retenció de talent qualificat.

• Redueix el marge per invertir en innovació i tecnologia.

Segons els economistes, la resposta passa per una aposta decidida per la R+D+i, la digitalització real dels processos i la millora de la formació professional, especialment en sectors amb alt potencial de transformació.

Un model econòmic en evolució

Girona ha estat tradicionalment vinculada al turisme i als serveis, però cada vegada més es consolida com un territori amb capacitat industrial, agroalimentària i tecnològica. En aquest sentit, els experts apunten a la necessitat de generar més valor afegit en sectors ja consolidats, com ara:

• Un turisme orientat a segments de qualitat (cultural, gastronòmic, esportiu i de natura).

• Una indústria agroalimentària amb més innovació i internacionalització.

• Un ecosistema empresarial que integri tecnologia i sostenibilitat.

La diversificació és un punt fort, però també exigeix adaptació constant.

Burocràcia, dimensió empresarial i talent

A banda de la productivitat, hi ha tres factors estructurals que condicionen el futur del teixit empresarial gironí:

1. Càrrega administrativa: L’excés de tràmits pot frenar inversions i alentir projectes empresarials.
2. Dimensió empresarial reduïda: Moltes empreses continuen sent microempreses, fet que limita economies d’escala i capacitat exportadora.
3. Dificultat per trobar talent qualificat: La formació professional i l’adequació entre oferta formativa i necessitats empresarials és clau.

Aquests reptes requereixen una visió compartida entre empreses, administracions i entitats econòmiques del territori.

Fortalesa amb mirada de futur

El teixit empresarial gironí ha demostrat capacitat d’adaptació davant crisis econòmiques, canvis normatius i transformacions de mercat. La seva fortalesa rau en l’arrelament territorial, la flexibilitat i l’esperit emprenedor.

Tanmateix, per garantir la competitivitat a mitjà i llarg termini, cal:

• Apostar per la innovació i la digitalització amb impacte real.

• Impulsar el creixement empresarial i la cooperació entre empreses.

• Simplificar l’entorn administratiu.

• Reforçar la formació i l’atracció de talent.

Des del Cercle Empresarial Girona, el debat no és si el teixit empresarial és fort —que ho és—, sinó com convertir aquesta fortalesa en una palanca de creixement sostenible, productiu i d’alt valor afegit.

Girona té les bases. El repte ara és transformar-les en avantatge competitiu estructural.